La millor notícia: afrontar el futur en pau

ETA anunciava aquest dijous que atura definitivament la seva activitat armada. El missatge, més enllà dels matisos i les reaccions, és positiu i molt esperançador, malgrat la barreja de sensacions que tots hem tingut aquests dies arran de la Conferència Internacional de Pau celebrada ara fa uns dies a Sant Sebastià. Es parla de la necessitat que, a més de deixar les armes, la banda terrorista s'ha de dissoldre. Molt bé, però aquest anunci és, diguin el que diguin, el més important. Per dir això, trobo l'argument senzillament en la famosa frase de Gandhi: "No hi ha camins per a la pau. La pau és el camí".

A Euskadi, hi ha un problema polític, de desencontre i de divisions entre els mateixos bascos. El terrorisme, però, era una altra cosa. No s'havia de barrejar amb el problema polític. Una cosa són les idees (nacionalistes, independentistes, socialistes, més partidàries de la unitat d'Espanya...) i una altra, molt diferent, és la barbàrie, l'assassinat i la violència en general. Tot es pot aconseguir per vies pacífiques, i no hi ha res, en canvi, que sigui possible assolir matant, extorsionant, amenaçant o simplement forçant i imposant. Penso que, en les 24 hores posteriors a la notícia, els principals dirigents polítics han estat a l'alçada del moment, quan han valorat el comunicat d'ETA. Ara cal mirar endavant amb esperança i sense perdre de vista la memòria de les víctimes, que mereixen ser escoltades, reconegudes i ajudades.

També és moment d'enterrar definitivament les acusacions entre partits polítics democràtics i entre entitats, persones o grups amb ideologies diferents. No té cap sentit ara recordar alguns missatges de dirigents del PP acusant el govern de Zapatero de rendir-se davant d'ETA, com tampoc és adequat retreure als nacionalistes bascos que vulguin demanar canvis polítics al País Basc només perquè també ho demanaven els terroristes quan mataven. Hi ha molts elements, alguns complicats, però el més important és que avui som tots més lliures.

Que la pau sigui instrument de convivència ara i en el futur! Els bascos i els ciutadans de la resta d'Espanya ho mereixen. És desitjable que els membres i col·laboradors d'ETA demanin perdó pel mal causat, alhora que cal que tots, començant per les víctimes, tinguem un cor obert a acollir la reparació. Hi ha molta feina per fer. Que Déu posi llum als qui han de viure més de prop el futur immediat d'Euskadi.

Els cristians i l'Església davant el 20-N: Arriben les orientacions dels bisbes

Des dels temps del Papa Pius XI, l’Església ens recorda de manera constant que els cristians tenim el dret i el deure de participar en la vida pública, en la vida política. Això no vol dir necessàriament, ni de manera primordial, militar en un partit polític o presentar-se en les llistes d’una candidatura electoral. La presència com a cristians en la política va molt més enllà. Vol dir, per exemple, implicar-se en una associació de veïns, oferir les capacitats de cadascú en la gestió d’un col·lectiu de treballadors, impulsar vincles en l’àmbit universitari, vetllar per una millor qualitat dels nostres serveis públics a través de la queixa i la denúncia i moltes altres opcions. Pius XI ja ens deia que participar en la política és treballar pel bé comú i, per tant, és part del mandat cristià d’estimar els altres i treballar per ells.

La Conferència Episcopal Espanyola, en una nota feta pública aquest divendres 21 d'octubre, ens torna a recordar que els catòlics estan obligats moralment a participar en les eleccions del 20 de novembre, no només dipositant la papereta, sinó també mirant bé els programes de totes les forces polítiques i analitzant-los segons els principis cristians. Ens diuen, com sempre, que hem de valorar què diuen els partits sobre la defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural, sobre la necessitat de lluitar contra la pobresa, sobre la llibertat educativa dels pares i les mares i sobre la protecció de la família, fonamentada en la unió d’home i dona, com una institució bàsica de la societat.

D’altra banda, els col·lectius d’inspiració cristiana es manifestaran també sobre les eleccions generals. Estarà bé que ens recordin que hi ha alguns temes socials que no haurien de ser utilitzats en la batalla electoral, especialment el de la immigració irregular. Altres pronunciaments potser poden entrar en altres temes morals, sempre esperats per molts creients. En qualsevol cas, ja sabem que els catòlics som transversals i no tenim, és clar, una força política pròpia. Si tenim clar això, despareixaran les sospites sobre els bisbes i també sobre els cristians en general.

La pau a Euskadi, més que llenguatges, gestos o equilibris

La Conferència internacional per la pau a Euskadi demana a ETA que abandoni les armes que els governs espanyol i francès s'obrin al diàleg. És molt important això: Primer que la banda deixi les armes (i, per tant, la seva intenció i capacitat de matar) i després ja arribarà el diàleg (prefereixo dir "diàleg" que no pas "negociació"). De la trobada d’ahir a Sant Sebastià, n'han sortit cinc conclusions bàsiques per encarrilar una pau duradora. El ministre José Blanco i el PP comparteixen el primer punt (això ja és alguna cosa), i reiteren que l’únic que esperen és el comunicat on la banda anunciï la seva dissolució.

Dins la barreja de sensacions davant aquesta esperança que tots tenim, hi ha dos factors importants per comentar. D’una banda, no ajuden les reaccions mediàtiques i polítiques en el sentit que aquesta reunió fa el joc a ETA.. Titulars com els dels diaris EL MUNDO, ABC i LA RAZÓN (que parlen d'infàmia o de servei a ETA) són clarament negatius, inapropiats i inexactes. Però tampoc és bo caure en el llenguatge dels falsos equilibris, que és tebi i fa mal a les víctimes, per exemple, quan parlem de "les parts en conflicte", de la necessitat de reconciliació, de "lluita armada" i d'altres paraules que traeixen l'esperit de pau i llibertat que compartim. 

Entre tots, amb esperit de reconciliació (però no d'igual a igual, sinó en el sentit de reparació i perdó), cal treballar des de la pau, que és el camí i no pas una simple meta, com deia Gandhi. Si ETA abandona les armes, benvingut serà. Estarem davant un èxit de tots, no només dels qui ara governen Euskadi o Espanya.

La meva primera entrada en el blog

Benvolguts amics, companys, lectors.
M'apunto avui a aquesta proposta del món 2.0.
Amb voluntat de servei, posaré per escrit les meves reflexions, similars en estil i contingut, a les que exposo des dels micròfons de la ràdio.
Confio que el blog esdevingui un canal de comunicació amb persones conegudes o no, que tingueu interès a comentar sobre la temàtica que hi aniré publicant.
Sigueu tots benvinguts a dir-hi la vostra.