Contra el terrorisme, pregària i l'instrument de la pau i la misericòrdia per canviar els cors

El món continua colpit pels atemptats del divendres 13 de novembre a París, que han provocat  130 morts i centenars de ferits. Aquesta massacre, provocada per una terrible perversió humana, la de pensar que es pot matar i , a més, morir matant amb un suposat i fals premi celestial, no és l’única que hauria de preocupar ara la comunitat internacional. Certament tots som París, i tots estem al costat de les autoritats i les forces de seguretat de França, de Bèlgica i d’Europa en general, dins la difícil tasca que estan duent a terme en les últimes setmanes per intentar capturar els terroristes responsables de la matança a la capital francesa.

El president francès, François Hollande, ha dit, i segurament no li falta raó, que França està en guerra i que aquest país necessita l’ajuda d’Europa i de la resta del món civilitzat. Però no podem oblidar que la guerra “és una derrota de la humanitat”, com ja recordava Joan Pau II l’any 2003 quan va intentar evitar l’última invasió de l’Iraq liderada pels Estats Units. És que ens hem de resignar a viure els propers mesos o anys derrotats com a comunitat humana? Estic segur que, a banda de les respostes militars, hi ha altres mitjans per acabar amb aquestes expressions de terrorisme i d’odi, des de la lluita per canviar els cors dels violents i sobretot a través de la promoció d’una pau que no només sigui una utopia o un horitzó final sinó, com deia Gandhi, un camí o, millor dit, el camí.

Les religions, per la pau i contra la violència

Unes paraules pronunciades el 15 de novembre pel Papa Francesc, “utilitzar el nom de Déu per matar és una blasfèmia”, i una reflexió de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el dia 16 a Ràdio Estel, “els cristians hem de contribuir a eliminar el terrorisme amb el missatge de l’amor i el perdó”, ens poden servir de punt de partida. És un punt de partida molt trist, després dels terribles atemptats de París. Recomano llegir el comunicat emès, amb rapidesa i claredat, pel Grup de Treball Estable de les Religions, el GTER. Aquesta entitat, amb representants musulmans, jueus i cristians, expressava el seu rebuig a la massacre “amb pena i impotència”, alhora que declarava que “totes les religions, enteses correctament, són i han de ser promotores de convivència”.

Que el Déu de pau i de misericòrdia, un valor , aquest, precisament molt present en la fe dels musulmans i que ha estat invocat pel Papa Francesc aquest diumenge i aquest dilluns a la República Centreafricana, ens ajudi a aconseguir que no hi hagi mai més assassinats ni terrorisme! El full de ruta passa, sens dubte, perquè els cors dels qui provoquen aquestes matances canviïn, es converteixin autènticament.

L'enfortiment de Catalunya passa pel diàleg i la reconstrucció de ponts

Desobediència? O autoafirmació? Podríem dir que aquesta és la qüestió, a partir del que ha dit Artur Mas en les últimes  hores davant una possible inhabilitació, dictada pels tribunals, o sobre altres decisions judicials que puguin entorpir el procés cap a la independència de Catalunya. La idea de “desobeir” no és bona, com deixava entreveure el divendres 16 d'octubre el mateix president de la Generalitat. Ens porta, en qualsevol cas, a una reflexió sobre principis ètics, moral pública i convivència davant un marc democràtic i unes lleis. Més enllà d’això, sembla encertada l’expressió alternativa de l’autoafirmació d’un poble, d’una societat, és a dir, de Cataluinya, pensant en el seu futur.

Certament la societat catalana és molt plural, especialment polaritzada amb els partidaris i contraris a la independència, amb la meitat en una posició i l’altra meitat en l’altra. Això no hauria de derivar cap a una confrontació o una discussió que s’allargui molts anys, sinó a un enfortiment col·lectiu dels catalans a través del diàleg i la construcció del país, tant si és formant part de l’Estat espanyol com si s’acaba culminant un procés de sobirania plena. El moment polític és apassionant, com dèiem ahir en aquest programa, però hauran de canviar moltes coses en les properes setmanes perquè l’ambient de posicions tan enfrontades, i de vegades viscerals en les dues parts, es tranquil·litzi i busqui solucions bones i constructives.

El dijous 15, Mas assegurava, en la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia i també en una compareixença informativa davant la premsa, que ell és "el principal responsable polític del 9-N". El president de la Generalitat explicava que, en tot el procés, ha escoltat centenars de milers de persones que demanaven una consulta per decidir el futur de Catalunya, i que ha obeït un mandat parlamentari. Aquesta és l’essència del que va passar en un dia poc normal, entre el nombrós suport polític, social i popular que ha rebut el líder nacionalista i les reaccions diverses a favor i en contra del president català. 

Seure a parlar sense prejudicis

La situació política a Catalunya no és fàcil. Torno a recordar que la justícia ha de ser i és independent, malgrat el descrèdit que té per a molts ciutadans d’aquest país nostre, que és democràtic i plural. Aquesta independència fa que pugui actuar contra qualsevol persona, també contra un president. Més enllà del debat sobre la suposada violació democràtica que comporta el fet d’imputar o jutjar un president per haver posat unes urnes en un procés participatiu, que té certament les seves raons i mereix respecte, el que passa aquí és que la justícia segurament no està aplicant la màxima d’intentar no incrementar el problema que intenta solucionar amb la llei a la mà. En altres paraules, la justícia i les lleis estan al servei del poble. De tota manera, cal tenir present també que la declaració és, de fet, per una suposada desobediència, entre altres acusacions, no específicament per haver posat unes urnes.

Caldrà, en definitiva, que l’ambient polític es tranquil·litzi els propers dies, després que la coincidència de la declaració de Mas davant el jutge amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys no hagi permès una mirada potser més neta sobre l’horitzó immediat. En pocs dies es constitueix el Parlament català, i és molt necessari que tots els dirigents polítics posin en pràctica un diàleg que, o és l’instrument de treball per solucionar el problema i canalitzar les aspiracions de Catalunya, també escoltant totes les opinions, o aquest procés acabarà malament, no pas per a uns o altres, sinó per a tothom. I això no ho desitjo de cap manera, per la convivència i per la solució dels problemes dels catalans. Qualsevol solució, això sí, sempre haurà de ser pacífica (com estic segur que serà) i, torno a insistir, amb diàleg.

Després d'aquesta última barreja de l'actualitat política amb la judicial, és important recordar que el problema polític i social que preocupa els ciutadans, com també els dirigents polítics, no és el que ha fet darrerament més soroll, que és la possible actuació judicial sota influència política o el descrèdit del tribunal català, sinó sobretot l’empitjorament del clima social i polític de cara a la resolució d’un problema motivat pel creixement dels ciutadans que volen que Catalunya decideixi el seu futur o el seu encaix dins d’Espanya, la independència o almenys una solució dialogada. El problema continua, i necessita ponts perquè es pugui solucionar.

Camí teresià 'Castell de Llum' 2015: Crònica d'una experiència amb les petjades de Santa Teresa

Un grup de 53 persones, procedents de diferents ambients i diverses comunitats cristianes de Catalunya, han participat en una excursió molt especial del 3 al 7 d'agost. Tot seguit, en una petita crònica, podeu compartir amb nosaltres aquest camí, físic i interior.

 

DILLUNS 3 AGOST 2015: RUTA BARCELONA - SALAMANCA

A les 7.45 hores, sortim puntualment del carrer Bergara, a Barcelona, amb 48 persones a l’autocar. Una part havien pujat a Canet i a Arenys de Mar. El David i la Cristina, els meus fills, vénen poc motivats (o gens), però amb un punt d’obertura. Senyor, posa les mans sobre ells!

En Francesc està content. Comentem una mica la jugada. Tot comença amb bona coordinació amb la guia, que es diu Àngels, a nivell organitzatiu. Era un punt que, des de l’agència Travel4, ens havien apuntat qualificant-lo d’important. Entre el grup, i entre altres amics i coneguts, l’Albert Manich i la seva dona, la Montse, el Ramon Sadurní i la Isabel, de la coral El Bell Ressò de la Sagrera, el Carlos Lleixà i altres. Fem via, amb una primera parada a l’àrea de servei de los Monegros, entre Lleida i Saragossa, després de recollir el grup de tres persones de Gandesa en un àrea de descans a prop de Fraga (amb confusió i petita discussió, però sense més conseqüències).

Immediatament, ja amb 51 persones a l’autocar, fem la primera pregària del dia amb normalitat. Gran èxit de participació. Text de reflexió, cant (‘No fixeu els ulls’) i Angelus a les 12. Molt bona participació del grup, anomenat ‘Castell de Llum’. A les 14.00 hores, parem a Calahorra (la Rioja) a dinar, concretament al restaurant de l’Hotel Zenit Calahorra. Bon dinar: paella mixta i lluç.

Després de dinar, seguim ruta. Fem una parada a l’àrea de servei de Briviesca (Burgos), com també a prop de Valladolid fins que finalment arribem a Salamanca. A l’Hotel Helmántico ens acomodem i fem el primer sopar. Després d’una primera reunió on ens presentem bona part dels membres del grup, anem a dormir.

DIMARTS 4 AGOST 2015: SALAMANCA I ALBA DE TORMES

Al matí, ens desplacem des de l’hotel Helmántico fins al centre de Salamanca. Visitem el centre històric: Catedral vella i nova, la Casa de las Conchas, la Universitat Pontifícia, la Plaza Mayor (que és impressionant) i altres punts. A mig matí, visitem la casa on Santa Teresa va viure uns anys: capella, escales un audiovisual, el pati... És una casa actualment habitada per les Serventes de Sant Josep, des de l’any 1881 fins ara, tot i que actualment no hi viuen. Després visitem l’església-convent de San Esteban, on es mostra un confessionari utilitzat per Santa Teresa a Salamanca. També ens endinsem en l’església, la sagristia, el cor (amb un impressionant faristol)... Una meravella també el claustre.

A la tarda, visitem Alba de Tormes: la basílica inacabada, amb l’exposició de Las Edades del Hombre (parcialment mostrada allà). És especialment preciosa una estàtua de Teresa escrivint mentre és inspirada per l’Esperit Sant. També entrem a l’església on hi ha el sepulcre de la santa i les relíquies. És un punt clau en la memòria i les petjades de la “santa andariega”, reformadora del Carmel, de la vida religiosa i de la dona en l’Església. Completem les visites amb una església més moderna dedicada a Sant Pau.

A la nit, després de sopar a l’hotel, visitem Salamanca un grup de 38 membres de Castell de Llum, en un autocar llogat a 4 euros per persona. Visitem la zona del centre històric tot il·luminat, incloent-hi la Plaza Mayor, amb la tuna cantant. També prenem un refresc en una terrassa i entrem en una església romànica, oberta a les 22.30 hores. Impressionant! A més, hi deia en un rètol: “No turisme. Respecteu el silenci de la pregària”. L’església, de forma rodona, està dedicada a Sant Marc i mostrava, entre altres, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

 

 

 DIMECRES 5 AGOST 2015: VALLADOLID I TORDESILLAS

Al matí, ens desplacem a Valladolid. Allà parem l’autobús a la Plaza del Poniente. Tot seguit, fem un passeig per la zona cèntrica de la ciutat, fins que arribem al convent del Carmel Descalç. És una meravella! Passem a l’església, on una monja, de les 12 (xifra límit per desig de Santa Teresa), ens explica que la casa és la quarta fundació de la santa. A la mateixa església, cantem “Vuestra soy, ¿qué mandáis de mí? Heisme aquí...”. Amb la veu de l’Helena Colom (membre del grup que s’havia incorporat a Salamanca dilluns amb el seu marit) i jo mateix (acompanyant amb l’orgue i una mica amb la veu), en el silenci de fons, tothom queda marcat interiorment.

Després, en un locutori del mateix Carmel de Valladolid, ens reunim amb les 12 carmelites descalces, que ens mostren la seva alegria i queden fascinades per l’espiritualitat, l’esperit d’unitat i l’obertura de tot el grup Castell de Llum. Amb la comunitat, cantem el “Nada te turbe”. Tothom també s’emociona interiorment i, en alguns casos, també amb llàgrimes. Les monges acullen peticions de pregàries: per fills, per família, pels mitjans de comunicació i per moltes altres intencions.

La següent activitat és una visita a la Catedral de Valladolid, la Plaza Mayor i el centre històric. La seu és obra de Juan de Herrera, d’estil herrerià, però amb el projecte sense acabar. És molt bonica, tot i que l’alçada i l’amplada de les tres naus permeten intuir que havia de ser el doble de llarga. Del projecte inicial, tampoc es va construir el claustre. Al cim de la torre, hi ha una imatge del Sagrat Cor de Jesús, que beneeix la ciutat. S’hi va col·locar l’any 1923.

A la tarda, visitem Tordesillas. El convent de Santa Clara va ser la visita principal. Hi viuen 8 religioses clarisses. Visitem la clausura, el pati mudèjar, altres decoracions d’aquest estil i l’església principal. En aquesta activitat, la Cori (una membre del grup que venia de Reus) va tenir una petita indisposició digestiva. Es va marejar i la va mirar un metge de la zona. Necessitava hidratació i alliberament intestinal. Tot va quedar en un petit ensurt, i de seguida va millorar per continuar amb normalitat el pelegrinatge. Al final de la tarda, comparteixo una tapa de pernil i vinet amb el company d’organització i bon amic Francesc Coll. “Ens distensionem”, va dir ell. Bona observació! I a la nit, després de sopar, faig un breu passeig amb la meva filla, Cristina, per la zona propera a l’hotel Helmántico.

 

 

DIJOUS 6 AGOST 2015: SEGÒVIA I ÀVILA

En la festa de la Transfiguració del Senyor, vivim una autèntica transformació personal i col·lectiva. Vivim i compartim un dia intens, amb alguns problemes, queixes d’una part del grup i, sobretot, solucions. Al matí, després de les Laudes, completem el recorregut de Salamanca a Segòvia, on parem davant de l’aqüeducte. En grup, pugem a visitar el convent i l’església de les carmelites descalces. Molt bonica l’experiència viscuda, amb una breu explicació meva (tenint el llibre a la mà) de l’església i el convent, la 9a fundació de Santa Teresa. Cantem novament el “Nada te turbe” i el “Vuestra soy”. Espiritualitat, cultura i història combinades. Després, baixem a l’autocar. Ens quedem amb ganes de visitar el sepulcre de Sant Joan de la Creu. Fora de programa, a petició meva, la guia i la conductora, que es diu Pilar, havien acceptat d’anar-hi, però unes restriccions de trànsit per a autobusos fan que l’opció quedi descartada. Demano disculpes per l’expectativa no realitzada. Així, viatgem fins a Àvila, on arribem cap a les 14.30 hores.

    

La ciutat de Santa Teresa estava impressionant! Les muralles, les esglésies, joves en grans grups voltant... Àvila precisament acollia, del 5 al 9 d’agost, un Encontre Europeu de Joves, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola, per celebrar el cinquè centenari de Santa Teresa. Dinem al restaurant ‘Tres Siglos’, situat al centre històric i dins la muralla: Pochas (mongetes blanques) i churrasco de vedella. Boníssim!

A la tarda, visitem la catedral (una joia gòtica amb barreja d’estils i aire arquitectònic de castell –potser de llum?-). Després passem per l’església de Sant Joan Baptista, on Teresa va ser batejada, i entrem a l’església de la casa de la santa, on va néixer, va jugar i va créixer amb els seus, particularment amb un germà. Dues estàtues, situades en un hort, recreen un moment en què tots dos jugaven a fer d’ermitans. Colpeix i interioritza veure l’habitació on Teresa va néixer aquell 28 de març de 1515.

Finalment visitem el Monasterio de la Encarnación, ja fora del perímetre de muralla. Visitem la casa-museu, amb cel·les i locutoris on Teresa va viure més de 25 anys. L’església és una meravella. Allà trobem el bisbe auxiliar de Terrassa Salvador Cristau, el delegat de Joves també de Terrassa, Xavier Farrés, i la Rocío, una noia catalana que és laica missionera i que havia vingut recentment a Ràdio Estel per explicar la seva experiència a Terra Santa. Al final, al Pati de l’Encarnació, ens fem la foto de tot el grup Castell de Llum. En aquest monestir, la santa d’Àvila havia viscut més d’un terç de la seva vida, abans i després de la reforma.

En aquest dia, es va produir l’única situació autènticament desagradable, no desitjada. Va esclatar un conflicte mentre anàvem de Segòvia a Àvila. La guia, Àngels, després de trucar a l’Oficina de Turisme, va dir que li havien comentat que, d’acord amb un comunicat rebut el mateix dia, no es podia fer visita completa al Monasterio de la Encarnación. Alguns membres del grup reaccionen en aquell moment de males maneres, fet que arriba a enfonsar per uns moments la guia, coincidint amb una breu parada per fer benzina a prop d’Àvila. En aquell moment, la Montserrat Rovira acompanya l’Àngels per ajudar-la anímicament. Un bon exemple i un gran testimoni. El Francesc i jo fem una pregària i, després, dues gestions. Truco al director de l’agència Travel4, Albert, i també al monestir. A les 16.05 hores, després de diversos intents sense èxit, finalment em contesten i em diuen que la Encarnación es pot visitar, sense cap restricció ni reserva prèvia. Al·leluia! Glòria al Senyor! Tots contentíssims!

 

 

 A la tornada d’Àvila, a Salamanca, fem una breu reflexió, amb autocrítica i comentaris. Els joves, el Xavier (fill del Francesc), com també el David i la Cristina (fills meus), expressen el que pensen: Els havia semblat contradictori que persones que es consideren cristianes s’arribessin a emprenyar tant. En Xavier fa de portaveu. Tot passa i se supera. “Som persones adultes”, deia el Francesc.

En el sopar, fem un brindis amb cava, i els joves (David, Cristina i Xavier) sortegen dos pòsters que ens havien regalat les carmelites descalces de Valladolid. En aquell moment, faig una proposta perquè els qui vulguin i puguin vinguin a participar en la Missa de TVE-2 el diumenge 16 d’agost. Resulta que el dilluns 3 d’agost els de Santa Margarida i els Monjos m’havien dit que no venien. Una plantada estranya i gens ètica. Què hi farem! Alguns ja diuen que els agradaria, a l’espera que s’ho pensin.

DIVENDRES 7 AGOST 2015: SALAMANCA – PASTRANA – BARCELONA

Ens llevem tots a les 6 del matí i, a les 6.30, sortim de Salamanca, després de l’última nit a l’hotel Helmántico. Parem a prop de Guadarrama (Madrid) per esmorzar amb les bosses preparades a l’hotel. Seguim ruta fins a Pastrana (Castella la Manxa), a l’Alcàrria, on Santa Teresa va fer dues fundacions. És un poble bonic, senzill, amb calor pel sol i alhora amb ombres fresques. Visitem l’església de Santa Teresa, amb tapissos, escultures i quadres relacionats amb la santa. També passem pel convent-església de Sant Francesc.

 

En una jornada d’ambient alegre, positiu i de bona valoració, seguim ruta fins a Medinaceli, on dinem en un hotel-restaurant molt elegant, regi (diria jo). Havent dinat, continuem. Entre les riques activitats, cants i reflexions dins l’autobús, recullo 16 persones per venir el diumenge 16 d’agost a la Missa de TVE-2. En un altre moment, el Francesc anuncia un projecte de viatge ‘Castell de llum’ per a l’any vinent: a Astúries, per visitar el Santuari de Covadonga, Oviedo, Gijón i altres punts d’aquest històric Principat. La idea, a l’espera que es concreti els propers mesos, és molt ben rebuda per tothom.

Anem fent parades, al costat de Saragossa i després a Fraga, on s’acomiaden el Josep, l’Agustina i la Fina, tots tres de Gandesa. En aquell moment, fem una rotllana i cantem “És l’hora dels adéus...”. Després també parem a prop de Cervera, on la Pilar s’acomiada perquè ha arribat al màxim d’hores que pot fer conduint. Tots li donem les gràcies per la seva bona conducció. Pren el relleu el Jordi, que ens porta ja fins a Barcelona.

Entrant a la capital catalana, el Francesc i jo fem un comiat pel micròfon de l’autobús. Donem les gràcies a tots per la bona convivència, pels moments compartits amb reflexions, diàlegs, expressions alegres, espiritualitat, música i també alguna crítica. També demanem perdó pels errors comesos. Tot és la culminació de cinc dies en què s’ha generat un esperit de comunitat, d’unitat en la diversitat, d’espiritualitat i de camí, mentre tots ens deixàvem seduir i transformar interiorment pel Senyor Jesús, per l’Esperit Sant i per la Mare de Déu, sempre des de l’exemple de Santa Teresa i el seu Castell de Llum. 

 

Moltes gràcies a tots els qui han respost a la proposta que el Francesc va començar a plantejar-me ara fa un any, en una entranyable trobada on també era present la Montse, la meva dona! Poc després, el Francesc i jo vam dir-nos: Posem aquest projecte en mans del Senyor. Ell farà el que hagi de fer. Va omplir l’autobús. En el comiat d’aquest divendres 7 d’agost a la nit, ressonaven les paraules de la santa: “Vuestra soy, para vos nací. ¿Qué mandáis hacer de mí?”.