domingo, 31 de mayo de 2015

Cal més diàleg després d'unes eleccions de canvis, incertesa i gir a l'esquerra

Les eleccions municipals del diumenge 24 de maig dibuixen un gir global cap a l’esquerra, tot i que a Catalunya Convergència i Unió continua sent la força més votada i el Partit Popular, al conjunt d’Espanya, això sí, en els dos casos amb percentatges clarament inferiors als del 2011. El gir a l’esquerra es veu amb el canvi polític que hi haurà a Barcelona, on Guanyem Barcelona s'ha imposat amb Ada Colau al capdavant, com també en els governs de les illes Balears, la Comunitat Valenciana i les alcaldies de Madrid i València, com també a ciutats importants com ara Sevilla i la comunitat d’Extremadura, entre altres territoris i administracions. A tot això ,cal afegir que el Partit dels Socialistes de Catalunya aguanta bé i es consolida com a segona força, situació que permet el PSC conservar importants alcaldies, entre elles les de Tarragona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres.

La fotografia, en un primer diagnòstic, és clara. Canvis importants, però no massa radicals en general, tot i que la ciutat de Barcelona ha estat una gran sacsejada política per a Convergència i Unió i un avís per als partits considerats tradicionals, també Esquerra, que ha augmentat en vots i en regidors però potser no ha tingut els resultats esperats pels seus dirigents. El PP ha perdut molta força a Catalunya, especialment a Barcelona, i es manté com a llista més votada a Badalona i Castelldefels. En el conjunt d’Espanya, els populars també fan anàlisi en clau negativa davant la previsió de perdre la majoria de les 10 comunitats autònomes on han guanyat, en totes sense majoria absoluta. És moment de treballar a fons per buscar pactes i acords en molts ajuntaments catalans i espanyols, i alhora és moment de grans transformacions. Però això sí, democràticament, no ens hem d’espantar. Tots decidim, i tots podem demanar als nostres representants, per sobre de tot, que treballin per l’eradicació de la pobresa, per la millora urbanística i social dels nostres municipis i, en definitiva, pel bé comú.


Mosaic de repercussions polítiques

Aquests comicis, en què també es van elegir els parlaments de 13 comunitats autònomes, han provocat, en els dies immediatament posteriors, tota mena de reaccions, valoracions i algunes conseqüències polítiques poc esperades en les formes però segurament previsibles en el fons. Diversos líders territorials del PP han anunciat que no seguiran, després que els populars hagin perdut la majoria absoluta en totes les comunitats on governaven fins ara, i el president Mariano Rajoy deia inicialment que no faria canvis però, només unes hores després, apuntava que potser sí que els farà, tant en el partit com en el govern. Això passa quan Esperanza Aguirre, candidata a l’alcaldia de Madrid, ha ofert el càrrec al seu adversari socialista per frenar Podem, una estratègia que el dirigent Carlos Floriano ha fet seva en nom del PP. 

Serà interessant veure com es gestionen o s’expliquen  els possibles pactes entre el PSOE i la formació de Pablo Iglesias, perquè no estan gens clars. I a Catalunya, Ada Colau ja ha fet les primeres visites a l'Ajuntament de Barcelona, on serà l’alcaldessa, amb gran imatge de novetat per a ella i per a la coalició Barcelona en Comú. Es dibuixa un possible tripartit amb Esquerra i el PSC, però amb una governabilitat difícil a la capital catalana. I amb aquest escenari, després que el president Artur Mas hagi assegurat que segueix treballant amb el 27 de setembre com a data per a les eleccions catalanes, s’ha filtrat en la setmana postelectoral que Rajoy valora convocar les generals per al 22 o el 29 de novembre. Tot està obert mentre tots els ciutadans continuen pendents de la revolució política que comportarà el final del bipartidisme a Espanya i la fragmentació en les institucions elegides el 24 de maig. 

El president Artur Mas, el 27 de setembre i l'Estat

Amb aquest escenari, el dijous 28, Artur Mas demanava a l’Estat que plantegi una “iniciativa política” per proposar una solució per a Catalunya. En la unauguració de la 31a Reunió del Cercle d’Economia  a Sitges, el president de la Generalitat avisava que “el pitjor és no fer res” i que el sobiranisme ha de tenir “prou força per fer l’Estat”. L’alternativa a això, segons Mas, és “que Espanya tingui prou iniciativa per posar a votació una alternativa que pugui ser acceptada”. Fixar la mirada política cap al 27 de setembre, dia en què està previst que es facin eleccions al Parlament amb la contraposició entre la independència i el manteniment de Catalunya dins l’Estat espanyol, és l’objectiu ara tant del govern català com de Convergència i Unió. 

Els moviments en aquesta línia han coincidit també en els dies posteriors a les municipals, d’altra banda, amb diverses declaracions sobre el nou escenari a l’Ajuntament de Barcelona, on Ada Colau serà l’alcaldessa. L’alcalde sortint, Xavier Trias, deia que no descartava ser reelegit el proper 13 de juny si hi havia un pacte de la federació nacionalista amb el PSC i Esquerra. Però el republicà Alfred Bosch i el socialista Jaume Collboni han descartat amb contundència aquesta opció, que hauria requerit que el PP votés en la mateixa direcció, i la líder de Barcelona en Comú, guanyadora dels comicis a la capital catalana, ha atribuït això, posant la frase en boca de Trias, als populars i als poders econòmics de la ciutat.

Etapa decisiva per al diàleg i els pactes

Tot plegat forma part de les estratègies i les reaccions, amb moviments específics en cada municipi, després de les eleccions del 24-M. Recordem que els resultats segueixen generant incertesa i tensions dins el PP a nivell estatal, amb l’horitzó immediat d’una important pèrdua de poder local i autònomic per a la formació que actualment governa Espanya. La política catalana i espanyola entra, en definitiva, en una etapa interessant que, més enllà del mandat de les urnes, pot anar en direccions diferents i manté portes obertes a diversos escenaris, sobretot en funció del que acabin fent Podem i el PSOE, que curiosament descartaven, el mateix dimecres 27, pactes de coalició on l’alcalde o president autonòmic fos el de l’altre partit. Algunes coses aclareixen els panorames, però altres sembla que encara els compliquen més. Tot està obert.