Un grup de 53 persones, procedents de diferents ambients i diverses comunitats cristianes de Catalunya, han participat en una excursió molt especial del 3 al 7 d'agost. Tot seguit, en una petita crònica, podeu compartir amb nosaltres aquest camí, físic i interior.
DILLUNS 3
AGOST 2015: RUTA BARCELONA - SALAMANCA
A les 7.45 hores, sortim puntualment del carrer
Bergara, a Barcelona, amb 48 persones a l’autocar. Una part havien pujat a
Canet i a Arenys de Mar. El David i la Cristina, els meus fills, vénen poc
motivats (o gens), però amb un punt d’obertura. Senyor, posa les mans sobre
ells!
En Francesc està content. Comentem una mica la
jugada. Tot comença amb bona coordinació amb la guia, que es diu Àngels, a
nivell organitzatiu. Era un punt que, des de l’agència Travel4, ens havien
apuntat qualificant-lo d’important. Entre el grup, i entre altres amics i
coneguts, l’Albert Manich i la seva dona, la Montse, el Ramon Sadurní i la
Isabel, de la coral El Bell Ressò de la Sagrera, el Carlos Lleixà i altres. Fem
via, amb una primera parada a l’àrea de servei de los Monegros, entre Lleida i
Saragossa, després de recollir el grup de tres persones de Gandesa en un àrea
de descans a prop de Fraga (amb confusió i petita discussió, però sense més
conseqüències).
Immediatament, ja amb 51 persones a l’autocar,
fem la primera pregària del dia amb normalitat. Gran èxit de participació. Text
de reflexió, cant (‘No fixeu els ulls’) i Angelus a les 12. Molt bona
participació del grup, anomenat ‘Castell de Llum’. A les 14.00 hores, parem a
Calahorra (la Rioja) a dinar, concretament al restaurant de l’Hotel Zenit
Calahorra. Bon dinar: paella mixta i lluç.
Després de dinar, seguim ruta. Fem una parada a
l’àrea de servei de Briviesca (Burgos), com també a prop de Valladolid fins que
finalment arribem a Salamanca. A l’Hotel Helmántico ens acomodem i fem el
primer sopar. Després d’una primera reunió on ens presentem bona part dels
membres del grup, anem a dormir.
DIMARTS 4
AGOST 2015: SALAMANCA I ALBA DE TORMES
Al matí, ens desplacem des de l’hotel
Helmántico fins al centre de Salamanca. Visitem el centre històric: Catedral
vella i nova, la Casa de las Conchas, la Universitat Pontifícia, la Plaza Mayor
(que és impressionant) i altres punts. A mig matí, visitem la casa on Santa
Teresa va viure uns anys: capella, escales un audiovisual, el pati... És una
casa actualment habitada per les Serventes de Sant Josep, des de l’any 1881
fins ara, tot i que actualment no hi viuen. Després visitem l’església-convent
de San Esteban, on es mostra un confessionari utilitzat per Santa Teresa a
Salamanca. També ens endinsem en l’església, la sagristia, el cor (amb un
impressionant faristol)... Una meravella també el claustre.
A la tarda, visitem Alba de Tormes: la basílica
inacabada, amb l’exposició de Las Edades del Hombre (parcialment mostrada
allà). És especialment preciosa una estàtua de Teresa escrivint mentre és
inspirada per l’Esperit Sant. També entrem a l’església on hi ha el sepulcre de
la santa i les relíquies. És un punt clau en la memòria i les petjades de la
“santa andariega”, reformadora del Carmel, de la vida religiosa i de la dona en
l’Església. Completem les visites amb una església més moderna dedicada a Sant
Pau.
A la nit, després de sopar a l’hotel, visitem
Salamanca un grup de 38 membres de Castell de Llum, en un autocar llogat a 4
euros per persona. Visitem la zona del centre històric tot il·luminat,
incloent-hi la Plaza Mayor, amb la tuna cantant. També prenem un refresc en una
terrassa i entrem en una església romànica, oberta a les 22.30 hores.
Impressionant! A més, hi deia en un rètol: “No turisme. Respecteu el silenci de
la pregària”. L’església, de forma rodona, està dedicada a Sant Marc i mostrava,
entre altres, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
DIMECRES
5 AGOST 2015: VALLADOLID I TORDESILLAS
Al matí, ens desplacem a Valladolid. Allà parem
l’autobús a la Plaza del Poniente. Tot seguit, fem un passeig per la zona
cèntrica de la ciutat, fins que arribem al convent del Carmel Descalç. És una
meravella! Passem a l’església, on una monja, de les 12 (xifra límit per desig
de Santa Teresa), ens explica que la casa és la quarta fundació de la santa. A
la mateixa església, cantem “Vuestra soy, ¿qué mandáis de mí? Heisme aquí...”.
Amb la veu de l’Helena Colom (membre del grup que s’havia incorporat a
Salamanca dilluns amb el seu marit) i jo mateix (acompanyant amb l’orgue i una
mica amb la veu), en el silenci de fons, tothom queda marcat interiorment.
Després, en un locutori del mateix Carmel de
Valladolid, ens reunim amb les 12 carmelites descalces, que ens mostren la seva
alegria i queden fascinades per l’espiritualitat, l’esperit d’unitat i
l’obertura de tot el grup Castell de Llum. Amb la comunitat, cantem el “Nada te
turbe”. Tothom també s’emociona interiorment i, en alguns casos, també amb
llàgrimes. Les monges acullen peticions de pregàries: per fills, per família,
pels mitjans de comunicació i per moltes altres intencions.
La següent activitat és una visita a la
Catedral de Valladolid, la Plaza Mayor i el centre històric. La seu és obra de
Juan de Herrera, d’estil herrerià, però amb el projecte sense acabar. És molt
bonica, tot i que l’alçada i l’amplada de les tres naus permeten intuir que
havia de ser el doble de llarga. Del projecte inicial, tampoc es va construir
el claustre. Al cim de la torre, hi ha una imatge del Sagrat Cor de Jesús, que
beneeix la ciutat. S’hi va col·locar l’any 1923.
A la tarda, visitem Tordesillas. El convent de
Santa Clara va ser la visita principal. Hi viuen 8 religioses clarisses.
Visitem la clausura, el pati mudèjar, altres decoracions d’aquest estil i
l’església principal. En aquesta activitat, la Cori (una membre del grup que
venia de Reus) va tenir una petita indisposició digestiva. Es va marejar i la
va mirar un metge de la zona. Necessitava hidratació i alliberament intestinal.
Tot va quedar en un petit ensurt, i de seguida va millorar per continuar amb
normalitat el pelegrinatge. Al final de la tarda, comparteixo una tapa de
pernil i vinet amb el company d’organització i bon amic Francesc Coll. “Ens
distensionem”, va dir ell. Bona observació! I a la nit, després de sopar, faig
un breu passeig amb la meva filla, Cristina, per la zona propera a l’hotel
Helmántico.
DIJOUS 6
AGOST 2015: SEGÒVIA I ÀVILA
En la festa de la Transfiguració del Senyor,
vivim una autèntica transformació personal i col·lectiva. Vivim i compartim un
dia intens, amb alguns problemes, queixes d’una part del grup i, sobretot,
solucions. Al matí, després de les Laudes, completem el recorregut de Salamanca
a Segòvia, on parem davant de l’aqüeducte. En grup, pugem a visitar el convent
i l’església de les carmelites descalces. Molt bonica l’experiència viscuda,
amb una breu explicació meva (tenint el llibre a la mà) de l’església i el
convent, la 9a fundació de Santa Teresa. Cantem novament el “Nada te turbe” i
el “Vuestra soy”. Espiritualitat, cultura i història combinades. Després,
baixem a l’autocar. Ens quedem amb ganes de visitar el sepulcre de Sant Joan de
la Creu. Fora de programa, a petició meva, la guia i la conductora, que es diu
Pilar, havien acceptat d’anar-hi, però unes restriccions de trànsit per a
autobusos fan que l’opció quedi descartada. Demano disculpes per l’expectativa
no realitzada. Així, viatgem fins a Àvila, on arribem cap a les 14.30 hores.
La ciutat de Santa Teresa estava impressionant!
Les muralles, les esglésies, joves en grans grups voltant... Àvila precisament
acollia, del 5 al 9 d’agost, un Encontre Europeu de Joves, organitzat per la
Conferència Episcopal Espanyola, per celebrar el cinquè centenari de Santa
Teresa. Dinem al restaurant ‘Tres Siglos’, situat al centre històric i dins la
muralla: Pochas (mongetes blanques) i churrasco de vedella. Boníssim!
A la tarda, visitem la catedral (una joia
gòtica amb barreja d’estils i aire arquitectònic de castell –potser de llum?-).
Després passem per l’església de Sant Joan Baptista, on Teresa va ser batejada,
i entrem a l’església de la casa de la santa, on va néixer, va jugar i va
créixer amb els seus, particularment amb un germà. Dues estàtues, situades en
un hort, recreen un moment en què tots dos jugaven a fer d’ermitans. Colpeix i
interioritza veure l’habitació on Teresa va néixer aquell 28 de març de 1515.
Finalment visitem el Monasterio de la
Encarnación, ja fora del perímetre de muralla. Visitem la casa-museu, amb cel·les
i locutoris on Teresa va viure més de 25 anys. L’església és una meravella.
Allà trobem el bisbe auxiliar de Terrassa Salvador Cristau, el delegat de Joves
també de Terrassa, Xavier Farrés, i la Rocío, una noia catalana que és laica
missionera i que havia vingut recentment a Ràdio Estel per explicar la seva
experiència a Terra Santa. Al final, al Pati de l’Encarnació, ens fem la foto
de tot el grup Castell de Llum. En aquest monestir, la santa d’Àvila havia
viscut més d’un terç de la seva vida, abans i després de la reforma.
En aquest dia, es va produir l’única situació
autènticament desagradable, no desitjada. Va esclatar un conflicte mentre
anàvem de Segòvia a Àvila. La guia, Àngels, després de trucar a l’Oficina de
Turisme, va dir que li havien comentat que, d’acord amb un comunicat rebut el
mateix dia, no es podia fer visita completa al Monasterio de la Encarnación.
Alguns membres del grup reaccionen en aquell moment de males maneres, fet que arriba
a enfonsar per uns moments la guia, coincidint amb una breu parada per fer
benzina a prop d’Àvila. En aquell moment, la Montserrat Rovira acompanya
l’Àngels per ajudar-la anímicament. Un bon exemple i un gran testimoni. El
Francesc i jo fem una pregària i, després, dues gestions. Truco al director de
l’agència Travel4, Albert, i també al monestir. A les 16.05 hores, després de
diversos intents sense èxit, finalment em contesten i em diuen que la
Encarnación es pot visitar, sense cap restricció ni reserva prèvia. Al·leluia!
Glòria al Senyor! Tots contentíssims!
A la tornada d’Àvila, a Salamanca, fem una breu
reflexió, amb autocrítica i comentaris. Els joves, el Xavier (fill del Francesc),
com també el David i la Cristina (fills meus), expressen el que pensen: Els
havia semblat contradictori que persones que es consideren cristianes
s’arribessin a emprenyar tant. En Xavier fa de portaveu. Tot passa i se supera.
“Som persones adultes”, deia el Francesc.
En el sopar, fem un brindis amb cava, i els
joves (David, Cristina i Xavier) sortegen dos pòsters que ens havien regalat
les carmelites descalces de Valladolid. En aquell moment, faig una proposta
perquè els qui vulguin i puguin vinguin a participar en la Missa de TVE-2 el
diumenge 16 d’agost. Resulta que el dilluns 3 d’agost els de Santa Margarida i
els Monjos m’havien dit que no venien. Una plantada estranya i gens ètica. Què
hi farem! Alguns ja diuen que els agradaria, a l’espera que s’ho pensin.
DIVENDRES
7 AGOST 2015: SALAMANCA – PASTRANA – BARCELONA
Ens llevem tots a les 6 del matí i, a les 6.30,
sortim de Salamanca, després de l’última nit a l’hotel Helmántico. Parem a prop
de Guadarrama (Madrid) per esmorzar amb les bosses preparades a l’hotel. Seguim
ruta fins a Pastrana (Castella la Manxa), a l’Alcàrria, on Santa Teresa va fer
dues fundacions. És un poble bonic, senzill, amb calor pel sol i alhora amb
ombres fresques. Visitem l’església de Santa Teresa, amb tapissos, escultures i
quadres relacionats amb la santa. També passem pel convent-església de Sant
Francesc.
En una jornada d’ambient alegre, positiu i de
bona valoració, seguim ruta fins a Medinaceli, on dinem en un hotel-restaurant
molt elegant, regi (diria jo). Havent dinat, continuem. Entre les riques
activitats, cants i reflexions dins l’autobús, recullo 16 persones per venir el
diumenge 16 d’agost a la Missa de TVE-2. En un altre moment, el Francesc
anuncia un projecte de viatge ‘Castell de llum’ per a l’any vinent: a Astúries,
per visitar el Santuari de Covadonga, Oviedo, Gijón i altres punts d’aquest
històric Principat. La idea, a l’espera que es concreti els propers mesos, és
molt ben rebuda per tothom.
Anem fent parades, al costat de Saragossa i
després a Fraga, on s’acomiaden el Josep, l’Agustina i la Fina, tots tres de
Gandesa. En aquell moment, fem una rotllana i cantem “És l’hora dels adéus...”.
Després també parem a prop de Cervera, on la Pilar s’acomiada perquè ha arribat
al màxim d’hores que pot fer conduint. Tots li donem les gràcies per la seva
bona conducció. Pren el relleu el Jordi, que ens porta ja fins a Barcelona.
Entrant a la capital catalana, el Francesc i jo
fem un comiat pel micròfon de l’autobús. Donem les gràcies a tots per la bona
convivència, pels moments compartits amb reflexions, diàlegs, expressions
alegres, espiritualitat, música i també alguna crítica. També demanem perdó
pels errors comesos. Tot és la culminació de cinc dies en què s’ha generat un
esperit de comunitat, d’unitat en la diversitat, d’espiritualitat i de camí,
mentre tots ens deixàvem seduir i transformar interiorment pel Senyor Jesús,
per l’Esperit Sant i per la Mare de Déu, sempre des de l’exemple de Santa
Teresa i el seu Castell de Llum.
Moltes gràcies a tots
els qui han respost a la proposta que el Francesc va començar a plantejar-me
ara fa un any, en una entranyable trobada on també era present la Montse, la
meva dona! Poc després, el Francesc i jo vam dir-nos: Posem aquest projecte en
mans del Senyor. Ell farà el que hagi de fer. Va omplir l’autobús. En el comiat
d’aquest divendres 7 d’agost a la nit, ressonaven les paraules de la santa:
“Vuestra soy, para vos nací. ¿Qué mandáis hacer de mí?”.
