L'enfortiment de Catalunya passa pel diàleg i la reconstrucció de ponts

Desobediència? O autoafirmació? Podríem dir que aquesta és la qüestió, a partir del que ha dit Artur Mas en les últimes  hores davant una possible inhabilitació, dictada pels tribunals, o sobre altres decisions judicials que puguin entorpir el procés cap a la independència de Catalunya. La idea de “desobeir” no és bona, com deixava entreveure el divendres 16 d'octubre el mateix president de la Generalitat. Ens porta, en qualsevol cas, a una reflexió sobre principis ètics, moral pública i convivència davant un marc democràtic i unes lleis. Més enllà d’això, sembla encertada l’expressió alternativa de l’autoafirmació d’un poble, d’una societat, és a dir, de Cataluinya, pensant en el seu futur.

Certament la societat catalana és molt plural, especialment polaritzada amb els partidaris i contraris a la independència, amb la meitat en una posició i l’altra meitat en l’altra. Això no hauria de derivar cap a una confrontació o una discussió que s’allargui molts anys, sinó a un enfortiment col·lectiu dels catalans a través del diàleg i la construcció del país, tant si és formant part de l’Estat espanyol com si s’acaba culminant un procés de sobirania plena. El moment polític és apassionant, com dèiem ahir en aquest programa, però hauran de canviar moltes coses en les properes setmanes perquè l’ambient de posicions tan enfrontades, i de vegades viscerals en les dues parts, es tranquil·litzi i busqui solucions bones i constructives.

El dijous 15, Mas assegurava, en la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia i també en una compareixença informativa davant la premsa, que ell és "el principal responsable polític del 9-N". El president de la Generalitat explicava que, en tot el procés, ha escoltat centenars de milers de persones que demanaven una consulta per decidir el futur de Catalunya, i que ha obeït un mandat parlamentari. Aquesta és l’essència del que va passar en un dia poc normal, entre el nombrós suport polític, social i popular que ha rebut el líder nacionalista i les reaccions diverses a favor i en contra del president català. 

Seure a parlar sense prejudicis

La situació política a Catalunya no és fàcil. Torno a recordar que la justícia ha de ser i és independent, malgrat el descrèdit que té per a molts ciutadans d’aquest país nostre, que és democràtic i plural. Aquesta independència fa que pugui actuar contra qualsevol persona, també contra un president. Més enllà del debat sobre la suposada violació democràtica que comporta el fet d’imputar o jutjar un president per haver posat unes urnes en un procés participatiu, que té certament les seves raons i mereix respecte, el que passa aquí és que la justícia segurament no està aplicant la màxima d’intentar no incrementar el problema que intenta solucionar amb la llei a la mà. En altres paraules, la justícia i les lleis estan al servei del poble. De tota manera, cal tenir present també que la declaració és, de fet, per una suposada desobediència, entre altres acusacions, no específicament per haver posat unes urnes.

Caldrà, en definitiva, que l’ambient polític es tranquil·litzi els propers dies, després que la coincidència de la declaració de Mas davant el jutge amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys no hagi permès una mirada potser més neta sobre l’horitzó immediat. En pocs dies es constitueix el Parlament català, i és molt necessari que tots els dirigents polítics posin en pràctica un diàleg que, o és l’instrument de treball per solucionar el problema i canalitzar les aspiracions de Catalunya, també escoltant totes les opinions, o aquest procés acabarà malament, no pas per a uns o altres, sinó per a tothom. I això no ho desitjo de cap manera, per la convivència i per la solució dels problemes dels catalans. Qualsevol solució, això sí, sempre haurà de ser pacífica (com estic segur que serà) i, torno a insistir, amb diàleg.

Després d'aquesta última barreja de l'actualitat política amb la judicial, és important recordar que el problema polític i social que preocupa els ciutadans, com també els dirigents polítics, no és el que ha fet darrerament més soroll, que és la possible actuació judicial sota influència política o el descrèdit del tribunal català, sinó sobretot l’empitjorament del clima social i polític de cara a la resolució d’un problema motivat pel creixement dels ciutadans que volen que Catalunya decideixi el seu futur o el seu encaix dins d’Espanya, la independència o almenys una solució dialogada. El problema continua, i necessita ponts perquè es pugui solucionar.