La Basílica de la Sagrada Família estarà totalment acabada, en principi, l’any 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Aquesta obra magna del genial arquitecte català, una autèntica “Bíblia sobre pedra” com diuen molts o una expressió de la fe oberta al món com també es comenta, està marcant la vida dels barcelonins i dels catalans. Però no només això. Ha projectat Barcelona, Catalunya i el conjunt d’Espanya a tot arreu, sense cap frontera, a orient i a occident. Es presentava ara fa uns dies el projecte de finalització, amb les sis torres centrals que aniran pujant, és a dir, les dels quatre evangelistes, la Mare de Déu i Jesús, coronant el gran temple amb una alçada de 170 metres.
Tota aquesta meravella naturalment genera els comentaris de fascinació que tots coneixem, alhora que també provoca debats sobre les semblances i diferències amb el projecte inicial de Gaudí, o sobre la seva influència religiosa i cristiana en una societat plural com és la nostra. El regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, afirmava ara fa uns dies que la basílica de la Sagrada Família és “una mena de mona de Pasqua gegant” i qualificava l’edifici de “farsa”. Tot i que ja ha estat desautoritzat per membres del mateix govern municipal, com també criticat per personalitats eclesiàstiques començant pel cardenal Lluís Martínez Sistach, el Consistori segueix practicant una mena de distància o hostilitat, ara exigint també llicència d'obres i el pagament de 840.000 euros cada any. Més enllà de les creences i de les ofenses, la Sagrada Família és una icona de Barcelona i de Catalunya, i més encara si tenim en compte la filosofia del seu arquitecte inicial, que va entendre que havia de ser una església amb les imatges cap a l’exterior, en diàleg amb el món de creients i no creients, sense imposar, simplement proposant la fe en Jesucrist.
També hem sabut aquests dies, pel que ha dit el president del Patronat de la Sagrada Família, Esteve Camps, que s’està concretant ja la regularització del culte, amb una Missa cada diumenge a la nau central, la que estrenava Benet XVI ara fa sis anys en aquella història cerimònia de dedicació del temple, amb la concessió també del títol de basílica. I mentre segueix el seu curs la beatificació d’Antoni Gaudí, un veritable català universal i un exemple de valors humans, podem dir que, encara que hi hagi discrepàncies i debats, la Sagrada Família és una joia, una meravella de tothom, sigui quina sigui la seva creença, ideologia o condició social. Això és senzillament indiscutible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario